GERARD G.G.

Bon any a tothom!!

Després d'uns mesos de preparació pel nou campionat, per fi va arribar. La cita, aquesta vegada era a Ponts (Lleida) el 21 de febrer. La jornada començava en una nova categoria (MX sots-19) feta per cilindrades de 250cc 4t i 125cc 2t, i encara no sabia el que em trobaria.

També, en aquesta cursa, feia la presentació del que serà aquest any de la nova categoria, amb una Kawasaki 250cc 4t, i amb la roba Clice, botes GAR, i ulleres i casc Uvex.

La cursa va començar ben puntual, amb els entrenaments classificatoris de la categoria MX sots-19, amb més de 50 participants. El traçat estava ben gelat, però el gas fonia el gel com si fos per art de màgia. Després de lluitar per les places davanteres amb el crono, vaig aconseguir la novena plaça, sense poder fer cap volta ràpida.

En la primera mànega, on van separar 25 pilots al grup "A" i 25 més al "B", em va tocar el grup A. Ordenats per millor temps, ens varem posar darrere les valles de sortida esperant que el cartell de 30'' aparegués. Al apareixer, els motors van rugir, i al baixar la valla, va haver-hi un so retronant de les motos avançant. Arribant a la primera curva, anava prou endarrere per començar la espectacular remontada que vaig protagonitzar. Volta a volta anava retallant distància respecte els tres primers classificats fins que finalment vaig acabar en una discreta 4a posició.

A la segona mànega, on van ajuntar els millors 20 de cada grup, em va tocar ser el 7è participant en agafar plaça. La sortida, però en aquest cas, no va ser el meu fort, tot i que llavors vaig començar a avançar plaça darrera plaça per poder-me situar en 6 posició, però un toc amb un altre pilot em va fer baixar fins a la 7a posició, cosa que, a 1 volta pel final, no em donava temps a recuperar 10 segons.

Sopar de fi de temporada 2009

Dissabte dia 19 vaig celebrar, juntament amb els amics i coneguts i gent que m'ha ajudat en tota la temporada, un sopar d'agraiment al pavelló de Sant Dalmai ja qe la temporada 2009 ha estat plena d'èxits, guanyant tot el que estava al meu abast: Campionat de Catalunya, Mediterrani, MX2 provincial i el de curses americanes.

Després de setmanes lligant moltes coses pel sopar va arribar el moment. El divendres al vespre ja posàvem les taules i un muntatge de paddock on presentaria la nova roba Clice, casc, botes i ulleress i les motos que correré la temporada que vé, amb la Kawasaki 250  4t.

La gent va començar a venir molt puntuals i a mida que anaven entrant s'anaven trobant l'un amb l'altre, quedant parats de la gent que ser­em, en concret 197 persones. Tots passaven per davant del paddock on estaven exposades les motos i la roba on els hi esperava una taula per fer pica-pica, mentres podien mirar una pantalla gegant amb un muntatge que portava setmanes montant-lo i que projectava un resum de la temporada.

Abans de començar el sopar vam agrair a totes les persones que ens han ajudat durant aquests anys, començant per NV corporation, que ens proporcionava la vaixella, seguit de Clice, la roba que portaré lany que vé, amb els tractes de'n Tato, que ens ha pogut proporcionar roba, casc, ulleres i botes, Basolí, amb les motos, Petter de Can Trabuch, el primer patrocinador que vaig tenir, Pneumàtics Farners, Cat moto-r, Sant Dalmai S.A., Vedella Bencriada, Motorex, Elf, l'ajuntament de Vilobi d'onyar, que ens va cedir el pavelló, Motos Romaguera, Peu a Baix, Rihuma, Sais Power, Estació Servei Vilobí d'Onyar, Joan Buxeda i també cal destacar Xevi Puigdemont, com a entrenador i tots els companys i Toni Llopard de la revista Enduro Sport.

Dits els agraiments, què millor que el sopar. Les taules del sopar estaven nombrades per grups de persones que més o menys tenien relació o bon feeling. Un sopar que entrava divinament amb un entremés de primer, carn a la brasa de segon, vi i cava per tothom per acompanyar el menjar. Però la sorpresa havia d'arribar. Després de sopar la Banda del Yuyu tocarien Rock&Roll, i abans que comencessin, com que tinc una altra aficó a part de les motos, vaig tocar la cançó Tears in heaven de l'Eric Clapton, que la va cantar el meu tiet, el cantant de la mateixa Banda del Yuyu.

Finalment tocava el concert, que va acabar de donar energia positiva a tota la gent que havia pogut venir a la celebració.

El dia 30 de novembre es va disputar la última cursa del campionat de curses americanes a Porqueres (Banyoles).

El matí fred, donava poques ganes de sortir de casa, però una cursa no es pot deixar escapar per fred. En el paddock, els motors de les 50cc i de les 65cc escalfaven l'ambient. Seguidament les 85cc engegaven els motors i trepitjaven el traçat de Porqueres. Seguit dels 85cc començavem els junior 125cc-250cc 4t els entrenaments. Durant els 15 minuts, els participants vam donar el 100% de les nostres possibilitats per aconseguir la limitada "pole position". Com que érem molts participants van distribuir amb dos grups.

A la primera mànega del grup A, que tenia la pole, vaig triar lloc per a la sortida. Vaig posar la moto darrere la valla i vaig engegar-la. Marquen 30 segons, poso la marxa. 5 segons, la tensió era enorme i baixa la valla. Deixem la palanca de l'embrague i sortim. A la primera curva em situava en primera posició, fins que vaig cometre una errada i vaig anar a la segona posició. Poc després em tornava a situar en cap de cursa imposant un ritme elevat i no abandonant-lo fins a creuar la bandera de cuadres.

A la segona mànega, després d'una sortida  molt bona, vaig agafar la capdavantera i vaig apretar les dents per fer un forat de distància. Quan vaig aconseguir el suficient avantatge vaig començar a rodar sense pressió ni nervis, augmentant cada vegada més l'avantatge aconseguit fins llavors, i així continuant fins a creuar la línia de meta.

A la superfinal, que ajuntaven els 7 millors de cada grup i 6 més de la repesca, vaig triar lloc a la graella. Després de col·locar la moto a la valla vaig engegar-la. El comissari agafa el cartell, 30 segons... i poso la marxa. 5 segons i tothom amb el puny del gas a fons... i baixa la valla. La petita recta de sortida se'm va fer eterna avans no vaig arribar al primer revolt. Passat el primer revolt era segon a roda del primer classificat. Passada la curva i entrant a la següent, vaig entrar per dins i vaig avançar el primer classificat. Seguidament vaig posar el ganivet entre dents i vaig augmentar el ritme de cursa per distanciar-me i poder fer la meva cursa. Imposant el meu ritme vaig poder distanciar-me d'uns quants segons que em permetien entrar en primera posició guanyant la cursa.

El dia 15 de novembre, es va disputar la última cursa del campionat del Mediterrani i puntuable per el català, en el nou traçat de Castellolí (Igualada).

La cursa se'm presentava força bé per aconseguir el campionat Mediterrani, però no podia fallar.

El dia va començar fred, traçat humit i relliscós però puntualment els motors de la categoria MX 1 van començar a escalfar l'ambient. Passat els entrenaments dels MX 1 vam sortir nosaltres, els MX PRO 125, que durant els 25 minuts, els participants varem donar el 100% del nostre potencial per aconseguir la "pole position". Vaig poder aconseguir la 2a posició.

A la primera mànega, em podia proclamar ja campió, però la mànega s'havia de córrer. Faltaven uns minuts per la sortida quan ens varem col·locar a la graella de sortida. 1 minut per la sortida i els participants engegàvem els motors. 30 segons, 5 segons, i la valla va baixar. La tensió era enorme. Fins la primera curva no van decidir-se les posicions. Feta la primera volta es van començar a formar-se els grups. Vaig situar-me en segona posició, seguint el ritme de carrera i sense arriscar en cap moment. Així em vaig mantenir tota la mànega fins creuar la línia de meta. Així em proclamava campió del campionat Mediterrani.

A la segona mànega, com que ja no tenia pressió perquè el campionat ja el tenia a les mans, vaig sortir a totes, a arriscar si feia falta. Com a la primera mànega, després que la valla baixés, vaig posar el ganivet entre dents i vaig arrancar a fons. A la primera curva es van començar a repartir les posicions. Vaig enganxar-me a roda del primer classificat, però que vaig perdre per una caiguda i que ja no em permetia atrapar-lo. Finalment vaig entrar en 2a posició.

Aquests títols els vull compartir amb tota la gent que m'ha rodejat durant la temporada.

Entrenador, mecànics, patrocinadors i col·laboradors ............  etc.

 

Moltes Gràcies.