Festa de final de temporada 2009
Sopar de fi de temporada 2009
Dissabte dia 19 vaig celebrar, juntament amb els amics i coneguts i gent que m'ha ajudat en tota la temporada, un sopar d'agraiment al pavelló de Sant Dalmai ja qe la temporada 2009 ha estat plena d'èxits, guanyant tot el que estava al meu abast: Campionat de Catalunya, Mediterrani, MX2 provincial i el de curses americanes.
Després de setmanes lligant moltes coses pel sopar va arribar el moment. El divendres al vespre ja posàvem les taules i un muntatge de paddock on presentaria la nova roba Clice, casc, botes i ulleress i les motos que correré la temporada que vé, amb la Kawasaki 250 4t.
La gent va començar a venir molt puntuals i a mida que anaven entrant s'anaven trobant l'un amb l'altre, quedant parats de la gent que serem, en concret 197 persones. Tots passaven per davant del paddock on estaven exposades les motos i la roba on els hi esperava una taula per fer pica-pica, mentres podien mirar una pantalla gegant amb un muntatge que portava setmanes montant-lo i que projectava un resum de la temporada.
Abans de començar el sopar vam agrair a totes les persones que ens han ajudat durant aquests anys, començant per NV corporation, que ens proporcionava la vaixella, seguit de Clice, la roba que portaré lany que vé, amb els tractes de'n Tato, que ens ha pogut proporcionar roba, casc, ulleres i botes, Basolí, amb les motos, Petter de Can Trabuch, el primer patrocinador que vaig tenir, Pneumàtics Farners, Cat moto-r, Sant Dalmai S.A., Vedella Bencriada, Motorex, Elf, l'ajuntament de Vilobi d'onyar, que ens va cedir el pavelló, Motos Romaguera, Peu a Baix, Rihuma, Sais Power, Estació Servei Vilobí d'Onyar, Joan Buxeda i també cal destacar Xevi Puigdemont, com a entrenador i tots els companys i Toni Llopard de la revista Enduro Sport.
Dits els agraiments, què millor que el sopar. Les taules del sopar estaven nombrades per grups de persones que més o menys tenien relació o bon feeling. Un sopar que entrava divinament amb un entremés de primer, carn a la brasa de segon, vi i cava per tothom per acompanyar el menjar. Però la sorpresa havia d'arribar. Després de sopar la Banda del Yuyu tocarien Rock&Roll, i abans que comencessin, com que tinc una altra aficó a part de les motos, vaig tocar la cançó Tears in heaven de l'Eric Clapton, que la va cantar el meu tiet, el cantant de la mateixa Banda del Yuyu.
Finalment tocava el concert, que va acabar de donar energia positiva a tota la gent que havia pogut venir a la celebració.
Dissabte dia 19 vaig celebrar, juntament amb els amics i coneguts i gent que m'ha ajudat en tota la temporada, un sopar d'agraiment al pavelló de Sant Dalmai ja qe la temporada 2009 ha estat plena d'èxits, guanyant tot el que estava al meu abast: Campionat de Catalunya, Mediterrani, MX2 provincial i el de curses americanes.
Després de setmanes lligant moltes coses pel sopar va arribar el moment. El divendres al vespre ja posàvem les taules i un muntatge de paddock on presentaria la nova roba Clice, casc, botes i ulleress i les motos que correré la temporada que vé, amb la Kawasaki 250 4t.
La gent va començar a venir molt puntuals i a mida que anaven entrant s'anaven trobant l'un amb l'altre, quedant parats de la gent que serem, en concret 197 persones. Tots passaven per davant del paddock on estaven exposades les motos i la roba on els hi esperava una taula per fer pica-pica, mentres podien mirar una pantalla gegant amb un muntatge que portava setmanes montant-lo i que projectava un resum de la temporada.
Abans de començar el sopar vam agrair a totes les persones que ens han ajudat durant aquests anys, començant per NV corporation, que ens proporcionava la vaixella, seguit de Clice, la roba que portaré lany que vé, amb els tractes de'n Tato, que ens ha pogut proporcionar roba, casc, ulleres i botes, Basolí, amb les motos, Petter de Can Trabuch, el primer patrocinador que vaig tenir, Pneumàtics Farners, Cat moto-r, Sant Dalmai S.A., Vedella Bencriada, Motorex, Elf, l'ajuntament de Vilobi d'onyar, que ens va cedir el pavelló, Motos Romaguera, Peu a Baix, Rihuma, Sais Power, Estació Servei Vilobí d'Onyar, Joan Buxeda i també cal destacar Xevi Puigdemont, com a entrenador i tots els companys i Toni Llopard de la revista Enduro Sport.
Dits els agraiments, què millor que el sopar. Les taules del sopar estaven nombrades per grups de persones que més o menys tenien relació o bon feeling. Un sopar que entrava divinament amb un entremés de primer, carn a la brasa de segon, vi i cava per tothom per acompanyar el menjar. Però la sorpresa havia d'arribar. Després de sopar la Banda del Yuyu tocarien Rock&Roll, i abans que comencessin, com que tinc una altra aficó a part de les motos, vaig tocar la cançó Tears in heaven de l'Eric Clapton, que la va cantar el meu tiet, el cantant de la mateixa Banda del Yuyu.
Finalment tocava el concert, que va acabar de donar energia positiva a tota la gent que havia pogut venir a la celebració.
